Alfonso Darío Acevedo Rocha defensa una tesi sobre ramaderia regenerativa i restauració de sòls a Córdoba, Colòmbia

La recerca, dirigida pel professor Jordi Morató Farreras a la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, proposa un model de gestió per restaurar els sòls dedicats a la ramaderia i el sustenta amb estudis de casos comparatius, indicadors biològics i teledetecció.

El passat 24 de setembre, Alfonso Darío Acevedo Rocha va defensar a la Universitat Politècnica de Catalunya la tesi doctoral “Modelo de gestión para la restauración del suelo dedicado a la actividad ganadera en el departamento de Córdoba, Colombia. Un aporte de la ganadería regenerativa al desarrollo sostenible del territorio – estudios de casos comparativos”. La tesi, inscrita en el Programa de Doctorat en Sostenibilitat, ha estat dirigida pel professor Jordi Morató Farreras. El tribunal va estar format pels doctors Carlos Alberto Arias, Xavier Álvarez del Castillo i Juan Fernando Salazar. Així mateix, van actuar com a revisors els doctors Diego Paredes i Nicola Tollin.

El treball parteix d'una constatació: la ramaderia extensiva ha ocupat a Córdoba, un dels principals departaments ramaders de Colòmbia, molt més sòl del que la seva vocació permet, amb la compactació, l'erosió i la pèrdua de biodiversitat que això implica. Enfront d'aquest escenari, la tesi analitza l'evolució de la ramaderia regenerativa al món i a Amèrica Llatina, adapta una metodologia per mesurar la seva eficiència sobre el recurs sòl i formula un model de gestió per restaurar els sòls afectats.

La part aplicada es va desenvolupar en finques de les quatre subregions ramaderes del departament: Sinú Medio, Sabanas, San Jorge i Costanero. En cadascuna es va comparar una finca amb gestió regenerativa amb una finca convencional contigua, dins de la mateixa unitat de sòl. Com a indicadors biològics es va utilitzar la macrofauna edàfica, i com a indicadors espacials, l'índex de vegetació NDVI calculat amb imatges Sentinel-2 de 2015 i 2023. Els resultats es van contrastar amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible mitjançant el marc Pressió-Estat-Resposta, i amb una anàlisi DAFO i una prospectiva d'escenaris que van servir de base per al model de gestió proposat.

Els resultats mostren diferències clares entre ambdós sistemes. Es van comptabilitzar 630 individus de macrofauna a les finques regeneratives enfront de 133 a les convencionals, amb un índex de diversitat de Shannon de 2,06 enfront de 0,59. La cobertura vegetal va augmentar de manera notable en totes les finques regeneratives analitzades; a Villa Alejandra, per exemple, va passar de prop de l'11% a més del 70%. La conclusió principal és que la ramaderia regenerativa funciona com un model de restauració i gestió sostenible del sòl, amb beneficis ambientals, socials i econòmics, i que la seva adopció és viable al tròpic baix colombià. La tesi reconeix també el seu abast: els estudis de cas tenen una validesa transferible a contextos similars, no generalitzable estadísticament, i la mesura directa del carboni i de la rendibilitat queda com a línia de recerca futura.

El context en què es defensa aquesta tesi reforça la seva pertinència. Aquest mes d'octubre, el Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural de Colòmbia va anunciar un acord amb la FAO per rebre assistència tècnica i financera en el marc del Programa Nacional de Ramaderia Regenerativa, que preveu beneficiar 100.000 petits ramaders amb menys de 50 caps de bestiar i incorpora un sistema de monitoratge amb intel·ligència artificial. En paral·lel, el departament de Córdoba va presentar davant d'inversors internacionals, al fòrum de la FAO a Roma, una proposta de ramaderia regenerativa per a petits productors en municipis entre els quals es troben Montería i San Carlos, dues de les zones on es va desenvolupar el treball de camp de la tesi. La finançació d'aquesta proposta encara està en gestió.

Aquesta línia de treball continua a través de la Fundación Santa Isabel, que dirigeix el mateix doctorand i que ha obtingut recursos de cooperació internacional per implementar projectes de ramaderia regenerativa amb 57 productors dels municipis de San Carlos i Montería. Part dels resultats de la tesi s'estan traslladant, a més, a un article científic.

Enllaç a la tesi: https://hdl.handle.net/10803/698550