La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat i l’INLAB de la UPC presenten a la XXVII CODIA de Saragossa el seu treball conjunt sobre IA participativa i responsable per a la resiliència hídrica

El Dr. Jordi Morató, director de la Càtedra, i la investigadora Olga Lucía Sánchez Santander van presentar els resultats d’aquesta col·laboració de la UPC als Diàlegs Tècnics de la Conferència de Directors i Autoritats Iberoamericanes de l’Aigua, celebrada del 14 al 16 d’octubre de 2026

• 

• 

• 

Saragossa ha acollit aquesta setmana la XXVII edició de la Conferència de Directors i Autoritats Iberoamericanes de l’Aigua (CODIA), el fòrum que reuneix els responsables de la gestió de l’aigua dels països iberoamericans. La trobada, organitzada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i presidida pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha comptat amb el suport de la UNESCO i de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). El programa es va obrir el 14 d’octubre amb un seminari d’alt nivell sobre la gestió integrada dels recursos hídrics amb visió de conca, va continuar el dia 15 amb els Diàlegs Tècnics i es va tancar el 16 amb les sessions de treball de les delegacions i l’adopció d’acords.

La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) hi va ser representada pel seu director, el Dr. Jordi Morató, i per la investigadora Olga Lucía Sánchez Santander. Tots dos van intervenir el 15 d’octubre a la segona sessió dels Diàlegs Tècnics amb la ponència «Desarrollo de capacidades para la resiliencia hídrica: IA participativa y responsable para la toma de decisiones en el Nexo WEFE».

El treball presentat és fruit de la col·laboració entre dos grups de la UPC: la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat i l’INLAB, grup de recerca de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB). L’han coordinat els seus dos investigadors principals, el Dr. Jordi Morató per part de la Càtedra UNESCO i Pau Fonseca per part de l’INLAB, i ha comptat amb la feina de recerca d’Olga Lucía Sánchez Santander. L’aliança combina l’experiència de la Càtedra en sostenibilitat, Nexe WEFE i treball participatiu amb els actors locals amb l’especialització de l’INLAB en modelització, simulació i bessons digitals.

De la teoria del Nexe WEFE a l’acció

La ponència va partir d’una constatació: l’emergència climàtica ja és una emergència social. La incertesa del clima, en el temps i en l’espai, redueix la productivitat agrícola i la qualitat dels productes, i intensifica els conflictes per l’ús dels recursos. Davant d’aquest escenari, l’equip va plantejar com passar del marc conceptual del Nexe Aigua–Energia–Alimentació–Ecosistemes (WEFE) a solucions aplicables sobre el terreny, i com fer-ho amb eines d’intel·ligència artificial que no funcionin com una «caixa negra». La resposta que proposen la Càtedra UNESCO i l’INLAB és una IA codissenyada amb els actors locals. En el marc del projecte SURENEXUS, finançat pel programa PRIMA, set països i quinze institucions han desplegat demostradors a petita escala de sistemes socioecològics i tècnics basats en solucions de bioeconomia i en solucions basades en la natura.

Per avaluar-los, els dos grups han desenvolupat l’eina AI WEFE Nexus: un bessó digital construït en llenguatge SDL (Specification and Description Language) i executat amb el simulador SDLPS dins l’entorn NECADA, acompanyat d’un document de supòsits (ADoc) elaborat de manera transdisciplinària. L’ADoc fa explícites i traçables totes les hipòtesis del model, i la representació gràfica del sistema permet que tècnics, gestors i comunitats treballin sobre una mateixa base.

Resultats en tres demostradors

La ponència va il·lustrar l’enfocament amb tres casos. A Bir Ami (Tunísia), en zona desèrtica, es va estudiar el reg subterrani d’oliveres alimentat amb energia solar, una innovació tunisiana patentada, i es van utilitzar l’anàlisi multicriteri (MCDA) i els mapes de calor per seleccionar les intervencions. A Kenitra (Marroc), el model va permetre estimar les necessitats de reg dels cítrics amb diferents nivells d’encoixinament plàstic (mulching): segons la intensitat, l’estalvi d’aigua respecte del sòl nu se situa entre el 27 % i el 43 %. A les caves Codorníu (Penedès), un sistema d’aiguamolls de flux vertical amb suro reciclat tracta prop de 48.440 m³ d’aigua l’any per reutilitzar-la, amb reduccions de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del 80 %.

• 

• 

• 

• 

Primers resultats sobre El Niño als Andes tropicals

A Saragossa també es van presentar els primers resultats de la modelització de l’efecte d’El Niño sobre el cacau del nord del Cauca i la maduixa de Paispamba (Colòmbia), obtinguts amb el bessó digital WEFE (NECADA/SDLPS), en una col·laboració amb la Fundación Mundo Mujer de Popayán, Colombia. En l’escenari climàtic més sever, les necessitats de reg del cacau augmenten un 138 % i les de la maduixa es multipliquen per dotze respecte de l’any de referència. En els escenaris d’El Niño, el reg de precisió reduiria la demanda de la maduixa entre un 13 % i un 18 %, i l’ombra agroforestal la del cacau entre un 34 % i un 36 %.

La IA com a suport, no com a substitut, de la decisió

Un dels missatges centrals adreçats a les autoritats de l’aigua va ser que aquests sistemes han de donar suport a les persones que prenen decisions, no substituir-les. Ben dissenyats, permeten simular escenaris climàtics i de gestió, cercar estratègies que equilibrin demandes en competència —com el reg i la generació hidroelèctrica—, detectar pràctiques insostenibles com la sobreexplotació d’aqüífers compartits i oferir una base objectiva per al diàleg entre sectors i entre països.

La intervenció es va tancar amb una reflexió sobre la governança. Les barreres principals no són només tecnològiques: cal invertir en el desenvolupament de capacitats perquè les administracions i els actors territorials puguin apropiar-se d’aquestes eines i, a partir d’aquí, replicar-les i escalar-les a altres conques i contextos. La Càtedra UNESCO i l’INLAB hi veuen un camp de col·laboració especialment prometedor amb la comunitat iberoamericana de l’aigua, en línia amb la feina de cooperació que la Càtedra manté a l’Amèrica Llatina.

Més informació

·       XXVII CODIA: https://codia.info/eventos/xxvii-codia/

·       SDLPS simulator: https://sdlps.com

·       SURENEXUS model in SDLPS: https://sdlps.com/Experiments/ModelDocsPng/3039

·