La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat porta la IA participativa responsable per al Nexe WEFE a la sessió de desenvolupament de capacitats de UNESCO i UN-Water al Fòrum Euromediterrani de l'Aigua 2026
Jordi Morató i Olga Lucía Sánchez Santander van representar la Càtedra a Roma en la sessió "Capacity Development at the Heart of Water Security: Investing in the Future of Mediterranean Societies", organitzada per la UNESCO i UN DESA en nom de UN-Water.
Roma, 30 de setembre de 2026
La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va participar en el Fòrum Euromediterrani de l'Aigua 2026, celebrat a La Nuvola de Roma del 29 de setembre al 2 d'octubre, com a ponent convidada a la sessió "Capacity Development at the Heart of Water Security: Investing in the Future of Mediterranean Societies". La sessió va ser organitzada per la UNESCO i el Departament d'Afers Econòmics i Socials de les Nacions Unides (UN DESA) en nom de UN-Water, i va anar a càrrec de la Dra. Sarantuyaa Zandaryaa, especialista de programa i responsable del tema de l'IHP "Water for Human Settlements" a la Divisió de Ciències de l'Aigua de la UNESCO – Secretaria de l'IHP.
La Càtedra hi va ser representada pel seu director, el Prof. Jordi Morató, i per la investigadora Olga Lucía Sánchez Santander. La seva contribució, preparada conjuntament amb el Prof. Pau Fonseca i Casas, d'INLAB (UPC), portava per títol "Building Capacity for Water Resilience: Responsible Participatory AI for WEFE Nexus Decision-Making".
La sessió es va articular al voltant de la Iniciativa de Desenvolupament de Capacitats de l'ODS 6 de UN-Water (CDI), la plataforma interagències cocoordinada per la UNESCO i UN DESA que acompanya els països en el pas d'una formació puntual a un desenvolupament de capacitats sistèmic i liderat nacionalment en matèria d'aigua i sanejament. Desplegada actualment en nou països pilot, entre els quals Jordània a la Mediterrània, la CDI segueix una metodologia per etapes que va des de la implicació interministerial i l'avaluació de mancances de capacitat fins al disseny de Plans Nacionals de Desenvolupament de Capacitats. La sessió de Roma va aportar una mirada euromediterrània a aquesta experiència, obrint un diàleg entre la CDI i el dens ecosistema d'universitats, càtedres UNESCO, instituts d'educació en aigua i proveïdors de formació actius a la regió, i situant el desenvolupament de capacitats com una inversió a llarg termini en seguretat hídrica, en el camí cap a la Conferència de l'Aigua de les Nacions Unides de 2026 a Abu Dhabi i l'11è Fòrum Mundial de l'Aigua de Riad el 2027.The Chair was represented by its Director, Prof. Jordi Morató, and by researcher Olga Lucía Sánchez Santander. Their contribution, prepared together with Prof. Pau Fonseca i Casas of INLAB (UPC), was titled "Building Capacity for Water Resilience: Responsible Participatory AI for WEFE Nexus Decision-Making."
Entendre la complexitat abans de desenvolupar capacitats
La presentació de la Càtedra partia d'una premissa senzilla: abans de desenvolupar capacitats, cal fer comprensible la complexitat dels sistemes en què les persones prenen decisions. L'aigua, l'energia, l'alimentació i els ecosistemes no es poden entendre de manera aïllada; les seves interaccions travessen sectors, escales, actors i objectius en competència. El repte, va defensar Morató, no és eliminar aquesta complexitat simplificant-la, sinó fer-la llegible per a les institucions i les comunitats que han d'actuar-hi.
Sobre el teló de fons de la realitat climàtica mediterrània, on la demanda d'aigua creix mentre l'oferta disminueix i més de 180 milions de persones ja pateixen escassetat hídrica, la presentació va argumentar la necessitat de passar de tecnologies aïllades a sistemes socioecològics i tècnics integrats (SETs). L'anàlisi basada en IA a escala euromediterrània mostra que les mesures aïllades, com la dessalinització sense renovables o l'eficiència del reg sense conservació del sòl, rarament ofereixen resultats òptims per al Nexe WEFE; els paquets de solucions integrades, en canvi, sí.
Un missatge central va girar entorn del tipus d'IA adequat per a aquesta finalitat. Els models de caixa negra, amb una lògica interna que no és visible, deixen els actors sense capacitat d'entendre, confiar o replicar les seves recomanacions. La Càtedra defensa, en canvi, una IA participativa i explicable, en què les decisions les pren un sistema supervisat per persones amb aprovació de l'operador, i en què el mateix model es codissenya amb els actors implicats. La IA, tal com es va plantejar, no substitueix la governança: només esdevé valuosa quan les institucions i els actors tenen la capacitat d'entendre-la, utilitzar-la i governar-la.
El marc d'IA participativa de SURENEXUS
L'enfocament es va il·lustrar amb el projecte SURENEXUS (PRIMA, cofinançat per la Unió Europea), que reuneix 15 institucions de set països per desplegar demostradors a petita escala de solucions de bioeconomia i solucions basades en la natura per al Nexe WEFE a Espanya, Grècia, el Marroc i Tunísia. El seu marc d'IA participativa avança en quatre etapes: la preselecció participativa de solucions candidates mitjançant anàlisi multicriteri amb pesos definits localment; el codisseny conceptual d'un Document d'Assumpcions compartit (ADoc) i d'un model conceptual basat en SDL; un model de simulació executable en SDLPS, calibrat i validat amb dades de camp i de sensors; i el bessó digital NECADA, amb un Compensation Block i un postprocés multicriteri que fa explícits els compromisos entre objectius i manté un registre de traçabilitat des de les assumpcions fins a la decisió.
Entre 2023 i 2025, aquest procés ha implicat 934 participants en 22 tallers participatius a set països, combinant formació en modelització del Nexe WEFE i IA, acció sobre el terreny als llocs de demostració i diàleg de polítiques. Entre els resultats presentats a Roma hi havia el reg subterrani d'oliveres amb energia solar a Tunísia, que va consumir prop d'un 84 % menys d'aigua que el reg per degoteig convencional, va multiplicar per 5,7 la productivitat de l'aigua i va millorar la qualitat de l'oli i els indicadors del sòl; la modelització amb suport d'IA d'opcions d'encoixinat i varietats per a la citricultura de precisió a Kenitra (Marroc), amb estalvis d'aigua de fins a un 43 % respecte del sòl nu; i els aiguamolls de tractament amb suro per a aigües vinícoles contaminades per nitrats a Catalunya, on l'anàlisi multicriteri va comparar configuracions airejades i no airejades, amb energia solar o de la xarxa.
Del Fòrum a la CDI: el pilot AIWARE
La presentació va cloure connectant aquesta experiència amb l'agenda de desenvolupament de capacitats de la sessió. Es van destacar dues iniciatives. La primera és la master class en línia de l'IWRA "Responsible AI for Water Resilience and WEFE Nexus Capacity Development", un programa orientat a la pràctica de 14 hores de contacte en vuit sessions en directe que porta els participants des de l'enquadrament WEFE i els escenaris amb suport d'IA fins al suport a la decisió i l'acció política, a partir de casos i eines de SURENEXUS.
La segona és AIWARE, un pilot de la Iniciativa de Desenvolupament de Capacitats de l'ODS 6 de UN-Water en què la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat actua com a soci tècnic implementador. Al llarg de 18 mesos (setembre de 2026 – febrer de 2028), AIWARE formarà entre 90 i 120 professionals mitjançant activitats en línia i al territori en tres conques pilot mediterrànies: la conca del Xúquer a Espanya, centrada en la modernització del reg, la reutilització i la resiliència davant la sequera; l'àrea d'Oued Souhil i Nabeul-Hammamet a Tunísia, centrada en la reutilització d'aigües residuals i la recàrrega gestionada d'aqüífers; i els sistemes del Drin, el Vjosa i el llac Ohrid a Albània, centrats en la cooperació transfronterera i els compromisos entre hidroelectricitat, reg i medi ambient. Cada conca seguirà el flux de treball de la CDI, des del diagnòstic de necessitats de capacitat i la governança de dades fins al codisseny d'escenaris, una clínica NECADA al territori, la institucionalització i l'adopció en polítiques, amb el lliurament d'escenaris i notes d'institucionalització a escala ministerial i d'autoritat de conca.
La participació de la Càtedra a Roma reflecteix el seu compromís sostingut per vincular la recerca sobre el Nexe Aigua–Energia–Alimentació–Ecosistemes amb els esforços de desenvolupament de capacitats del sistema de les Nacions Unides a la Mediterrània, i per garantir que la incorporació de la intel·ligència artificial a la governança de l'aigua sigui transparent, participativa i responsable.
Més informació: https://necada.com · https://sdlps.com · Contacte: jordi.morato@upc.edu
Comments