SURENEXUS conclou amb una avaluació final molt positiva i una nova eina d’IA per avaluar el Nexe WEFE

La Fundació PRIMA va felicitar el consorci durant la reunió d’avaluació final celebrada el 30 de gener de 2026. Coordinat per la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), SURENEXUS conclou després de tres anys i mig amb l’AI WEFE Nexus Tool i cinc casos demostratius mediterranis a Espanya, Grècia, Tunísia i el Marroc. L’eina proporciona un marc traçable per avaluar els trade-offs entre aigua, energia, aliments i ecosistemes i, per a aplicacions agrícoles, integra càlculs d’evapotranspiració basats en la metodologia FAO per determinar la necessitat neta de reg (NIR) i la necessitat bruta de reg (GIR).

El 30 de gener de 2026 va tenir lloc la reunió d’avaluació final del projecte SURENEXUS, organitzada per la Fundació PRIMA. Després de tres anys i mig de treball, el coordinador del projecte i els responsables dels vuit paquets de treball van presentar els resultats finals a l’oficina del programa i als experts designats. L’avaluació va concloure amb una valoració molt positiva i una felicitació explícita al consorci, reconeixent tant la qualitat científica dels resultats com l’eficàcia de la gestió i la coordinació del projecte.

AI WEFE Nexus Tool: fent traçables els trade-offs del Nexe

Al centre de SURENEXUS hi ha l’AI WEFE Nexus Tool, el principal desenvolupament metodològic i tecnològic del projecte. Combina quatre components: un model conceptual formal en SDL, un Assumptions Document (ADoc) elaborat conjuntament amb els actors locals, el motor de simulació SDLPS i el bessó digital NECADA. La intel·ligència artificial emprada és simbòlica i basada en coneixement, amb supervisió humana integrada en el procés, de manera que els resultats i les recomanacions del model es poden rastrejar fins a les regles, restriccions, dades i supòsits que els han generat.

Una característica diferencial del model és el seu mòdul de necessitats de reg basat en la FAO. En lloc de tractar la demanda de reg com una entrada externa fixa, l’AI WEFE Nexus Tool calcula l’evapotranspiració del cultiu seguint la metodologia FAO i la utilitza per determinar la NIR i la GIR. Això vincula directament el clima i les necessitats hídriques del cultiu amb el rendiment del reg i permet comparar estratègies de gestió alternatives sobre una base biofísica comuna abans d’avaluar-ne les implicacions sobre el consum energètic, la producció agrícola, els costos i el rendiment ambiental. Aquest mòdul és especialment rellevant per als demosites de Tunísia i el Marroc.

Dins de NECADA, el Compensation Block compara solucions convencionals, basades en la natura i de bioeconomia mitjançant anàlisi de Pareto i anàlisi multicriteri ponderada pels actors, traduint els resultats en KPI harmonitzats, índexs compostos i mapes de calor. El desenvolupament del model comú va requerir 45 reunions tècniques específiques i 115 hores de treball conjunt entre els equips de modelització i els responsables dels demosites. Al llarg del projecte, l’eina va avançar de TRL 7 a TRL 8, evolucionant des d’un prototip de sistema validat cap a un entorn de suport a la decisió més operatiu i transferible.

Cinc casos demostratius mediterranis, un marc comú del Nexe

A la regió del Penedès (Catalunya), el demosite de Codorníu va avaluar aiguamolls construïts de flux vertical utilitzant granulat de suro reciclat tant com a suport de biofilm com a font de carboni per a la desnitrificació. De les vuit configuracions assajades, el sistema de suro airejat va assolir una eliminació de nitrats d’aproximadament el 95 %, en comparació amb el 40–45 % de les configuracions basades en grava, amb una demanda energètica de 84–93 kWh al mes. L’enfocament permet reutilitzar l’aigua tractada dins del celler i, al mateix temps, valoritzar el suro, un subproducte local de baix valor, com a material de tractament.

A l’illa de Tinos a Grècia, SURENEXUS va avaluar dues solucions complementàries. A Agios Fokas, una unitat de dessalinització solar per evaporació-condensació produeix aproximadament 6 m³ d’aigua dolça al mes (72 m³ l’any), amb una demanda energètica operativa pràcticament nul·la. En comparació amb el sistema convencional d’osmosi inversa utilitzat com a referència en el projecte, presenta un 16 % menys d’emissions, evita 3–4 kWh/m³ d’electricitat d’origen fòssil, recupera aproximadament 2,5 t de sal l’any. A Potamia, el Tinos Ecolodge va servir com a laboratori viu per a un model d’ecoturisme sostenible fora de xarxa: la captació d’aigua de pluja subministra aproximadament 10 m³ al mes sense consum energètic operatiu ni emissions, arribant a uns 20 m³ quan es combina amb un pou.

A Bir Ami, Tataouine, al sud de Tunísia, SURENEXUS va avaluar sistemes de reg eficients per a la producció d’olivera en condicions de forta aridesa, pressió sobre els recursos subterranis i elevada demanda evaporativa. La configuració subterrània va reduir el GIR anuals un 39 %, principalment gràcies a una menor evaporació i una millor conservació de la humitat a la zona radicular. Els estalvis relatius d’aigua més elevats es van produir entre juny i agost, mentre que la menor GIR també redueix les necessitats de bombament i la demanda energètica associada. Cal destacar que l’anàlisi AI WEFE va fer explícit el trade-off Aigua-Aliments: l’indicador normalitzat de rendiment alimentari va disminuir d’1,00 en els escenaris de goteig a 0,87 amb el reg subterrani, però l’índex WEFE compost amb pesos iguals va augmentar de 0,33 a 0,55 gràcies a les importants millores en eficiència hídrica.

Al demosite Digital Citrus de l’INRA a Kenitra, Marroc, es van avaluar el reg de precisió, el mulching i el bombeig solar en quatre hectàrees de cítrics de la regió del Gharb. En aquest cas, es va utilitzar el mateix mòdul d’evapotranspiració i necessitats de reg basat en FAO per quantificar la NIR i la GIR en diferents escenaris de gestió. Les simulacions van indicar una reducció del 43 % en la necessitat bruta anual de reg —de 496,5 a 282,3 mm—, juntament amb una disminució de l’energia de bombament de 142 a 88 kWh al mes. En funció de la varietat de mandarina o taronja, la productivitat de l’aigua va augmentar entre 1,74 i 4,76 vegades.

Quinze institucions, set països, una manera compartida de treballar

SURENEXUS — Ensuring fair NEXUS transition for climate change adaptation and sustainable development implementation, based on coupled Nature-based Systems and Bioeconomy — es va desenvolupar entre abril de 2022 i setembre de 2025 en el marc de la convocatòria PRIMA 2021. Va reunir quinze institucions de set països, amb un pressupost executat proper als 4,7 milions d’euros.

La coordinació va ser un dels punts forts del projecte. Al llarg de 42 mesos, el consorci va celebrar quatre reunions presencials —a Barcelona, Atenes, Rabat i el Caire—. La Stakeholder Platform del projecte va arribar finalment a 250 institucions de tota la conca mediterrània, creant una comunitat àmplia per provar, debatre i transferir l’enfocament del Nexe.

El projecte s’acaba, l’enfocament continua

Amb SURENEXUS formalment finalitzat, la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC ja treballa per estendre l’enfocament a contextos transfronterers. La iniciativa es va presentar a la Novena Reunió del Grup de Treball sobre el Nexe WEFE en el marc del Conveni de l’Aigua de la UNECE (Ginebra, juny de 2025) i a la XXVI Conferència de Directors Iberoamericans de l’Aigua, CODIA (Santiago de Xile, octubre de 2025), on delegacions de més de deu països van expressar el seu interès a codesenvolupar la fase següent d’una eina d’IA per a la cooperació al voltant del Nexe.