La UNESCO renova fins al 2030 la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC

L'Organització ha ampliat la validesa de l'acord amb la Universitat Politècnica de Catalunya fins al 30 de juny de 2030. La renovació obre un nou cicle de quatre anys per al programa UNESCOSOST i la seva xarxa d'oficines conjuntes, i arriba després d'un període 2022–2025 que es tanca amb 4.228 persones formades procedents de 36 països, 14 projectes de recerca i una xarxa consolidada de setze oficines.

Un acord vigent fins al 30 de juny de 2030

La UNESCO ha comunicat a la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech la renovació de l'acord relatiu a la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, formalitzat el 2018 amb l'identificador 2018ES1298. Segons la carta tramesa al Rector el 3 de juny de 2026 (ref. ED/FLI/26/158), l'acord es mantindrà vigent fins al 30 de juny de 2030 sota la direcció del professor Jordi Morató Farreras com a titular de la Càtedra (chairholder).

En aquest nou mandat, la Càtedra contribuirà a les activitats del Sector de Ciències de la UNESCO mitjançant la recerca, la docència i la formació, l'acció comunitària i la comunicació. L'Organització anima a més la Càtedra a continuar contribuint al Programa Hidrològic Intergovernamental (PHI) amb enfocaments innovadors que integrin la ciència, el coneixement local i la participació comunitària: unes prioritats plenament alineades amb el treball que la Càtedra desenvolupa des de fa anys al voltant del nexe aigua–energia–alimentació–ecosistemes (WEFE) i la regeneració urbana.

La renovació incorpora també dos compromisos assenyalats per la UNESCO per a aquest mandat: difondre en accés obert la recerca produïda, d'acord amb la Recomanació sobre la Ciència Oberta de 2021, i publicar els materials docents com a Recursos Educatius Oberts, segons la Recomanació de 2019. El punt focal designat per la UNESCO per al seguiment de la Càtedra és el Sr. Simone Grego, de la Secció de Sostenibilitat d'Aigües Subterrànies i Cooperació en matèria d'Aigua.

Quatre anys de balanç: UNESCOSOST en xifres

La renovació arriba després d'un cicle de consolidació documentat en l'informe final 2022–2025 que la Càtedra ha tramès a la UNESCO. Són quatre anys en què la Càtedra ha format més de quatre mil persones, ha gestionat prop d'1,1 milions de dòlars en projectes de recerca i ha ampliat la seva xarxa internacional d'oficines conjuntes.

Formació i docència

Entre 2022 i 2025 la Càtedra va organitzar, coorganitzar o participar en 61 cursos de formació —50 de presencials i 11 en línia— amb 4.228 participants procedents de 36 països, dels quals 1.420 van ser dones. Entre les activitats de més abast van destacar diversos cursos i trobades en línia: 313 assistents al Congrés FLACAM+32 i 216 al curs d'Intercoonecta (AECID) sobre hidrotecnologies ancestrals el 2022, i 226 persones certificades en el Diploma de 65 hores en Solucions Basades en la Natura per a la reducció de la vulnerabilitat en conques urbanes el 2023. El novembre de 2025, el curs «D'aigües residuals a recursos: solucions circulars per a un futur climàticament resilient», organitzat amb el PNUMA i la Universitat d'Aarhus, va tancar el període amb prop de 300 inscripcions.

Entre 2022 i 2025 la Càtedra va organitzar, coorganitzar o participar en 61 cursos de formació —50 de presencials i 11 en línia— amb 4.228 participants procedents de 36 països, dels quals 1.420 van ser dones.

En la docència reglada, la Càtedra manté la seva base a l'ESEIAAT del Campus UPC de Terrassa: 325 estudiants de grau a l'assignatura «Tecnologia, societat i globalització», 58 estudiants al mòdul de màster «Biodiversitat i Sistemes Socioecològics» i una mitjana de 60 alumnes per curs al Diploma Sènior en Ciència, Tecnologia i Societat. En total, el professorat de la Càtedra va dirigir 60 treballs acadèmics: 42 de final de grau, 9 tesis de màster i 9 tesis doctorals.

Recerca

El període es tanca amb 14 projectes de recerca distribuïts en sis línies de treball —governança del canvi climàtic; aigua i assentaments humans; infraestructures verdes i solucions basades en la natura; economia circular i entorn construït; patrimoni cultural immaterial i coneixement local i indígena; i nexe WEFE i eines d'intel·ligència artificial per a la resiliència— amb un pressupost conjunt d'1.099.144 dòlars.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Publicacions i reconeixement

En producció científica, la Càtedra va publicar 9 llibres, en va editar 2 i va signar 3 capítols, a més de 14 articles en revistes indexades i 10 informes de recerca. Entre els articles destaquen els dos treballs publicats el 2025 a PNAS sobre solucions basades en la natura per a la sostenibilitat urbana, i l'article «Ancient Hydro-Technologies as a Response to Climate and Food Emergencies» a Blue Papers.

El juny de 2025, durant la celebració del 50è aniversari del PHI i dels 60 anys de les ciències de l'aigua a la UNESCO, l'Organització va reconèixer formalment Jordi Morató entre els contribuents de llarga trajectòria al Programa.

«Aquest reconeixement no és a una trajectòria individual, sinó al camí compartit d'un grup d'amics i col·laboradors que han crescut i treballat al voltant de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, i vull recordar molt especialment José Luis Martín Bordes, Nicola Tollin, Olga Lucía Sánchez, Brent Villanueva i la malaguanyada Rosario Pastor.» Dr. Jordi Morató

• 

• 

• 

Xarxa i aliances

La Càtedra va signar 37 convenis de cooperació amb institucions de set països, va organitzar 16 congressos i tallers —entre ells la conferència internacional sobre hidrotecnologies ancestrals celebrada a Barcelona el 2023 i les conferències del nexe WEFE de Rabat i el Caire el 2025— i va acollir 20 estudiants en mobilitat procedents de vuit països.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Dues d'aquestes trobades van ser les conferències internacionals del nexe WEFE coordinades per la Càtedra el 2025 dins del projecte PRIMA SureNexus. La primera, «Exploring and Bridging Nexus for a Sustainable Future», va reunir els dies 11 i 12 de febrer a l'Institut Agronomique et Vétérinaire Hassan II de Rabat 171 participants de 15 països, juntament amb el projecte BONEX.

• 

• 

• 

• 

• 

La segona va portar el WEFE Nexus a Egipte i la regió MENA els dies 13 i 14 de maig al Caire, amb 161 persones inscrites de 23 països —105 de les quals de manera presencial—, 21 ponents convidats i la participació del ministre egipci de Recursos Hídrics i Reg, Hani Sewilam, en la sessió inaugural.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Un cicle que es tanca amb quatre projectes internacionals

Durant el 2025 la Càtedra va completar quatre projectes internacionals:

●      SureNexus (PRIMA) · projecte coordinat per la Càtedra que ha aplicat l'enfocament del nexe aigua–energia–alimentació–ecosistemes mitjançant intel·ligència artificial participativa i metodologies de bessó digital. El treball es va desenvolupar en llocs demostratius de la Mediterrània —Espanya, Grècia, Tunísia i el Marroc—, cocreant amb pagesos, gestors i administracions escenaris d'ús de l'aigua i l'energia avaluats amb indicadors comuns.

Més info: https://surenexus.eu

●      NUTABE (Colòmbia, amb EPM) · projecte coordinat per la Càtedra juntament amb Empresas Públicas de Medellín per a l'enfortiment ètnic de la comunitat indígena Nutabe d'Orobajo, als municipis de Sabanalarga, Peque i Ituango (Antioquia). Amb metodologia de cocreació, ha treballat en quatre línies: apoderament de les dones, teixit social i xarxes familiars, acompanyament psicosocial en el dol i la readaptació territorial, i comunicació ètnica.

●      LIFE GreenAdapt · projecte europeu liderat per AIMEN, amb socis d'Espanya, Dinamarca, els Països Baixos i Eslovènia, dedicat a adaptar els abocadors als reptes del canvi climàtic mitjançant solucions basades en la natura i biotecnosòls, amb demostració a As Somozas (Galícia). La Càtedra hi ha participat des de la UPC i hi ha aportat la formació en línia associada al projecte.

Más info: https://lifegreenadapt.com , video

●      Museu Viu de l'Aigua i la Biodiversitat del Massís Colombià (Cauca) · impulsat amb la Governació del Cauca, la Corporació Autònoma Regional del Cauca, el municipi de San Sebastián i les comunitats indígenes i camperoles del Massís Colombià —Reserva de la Biosfera de la UNESCO—, amb l'acompanyament tècnic de la Càtedra. Presentat a la COP16 de Biodiversitat de Cali l'octubre de 2024, el gener de 2026 va ser confirmat com a membre de ple dret de WAMU-NET, la xarxa global de museus de l'aigua del PHI de la UNESCO. Més info: Aquí

Dos llibres sobre hidrotecnologies ancestrals, en la recta final d'edició

El treball en hidrotecnologies ancestrals, una de les línies més consolidades de la Càtedra, tanca el cicle amb dues publicacions en fase final d'edició juntament amb el Programa Hidrològic Intergovernamental per a Amèrica Llatina i el Carib (PHI-LAC), l'Oficina de la UNESCO a Montevideo i l'associació internacional RECNET. Totes dues donen continuïtat al volum «Buenas prácticas sobre hidrotecnologías ancestrales como respuesta a la emergencia climática, sanitaria y alimentaria. Casos de estudio en América Latina» (2024), editat com a document tècnic del PHI-IX.

●      «Buenas prácticas sobre hidrotecnologías ancestrales para la emergencia climática, sanitaria y alimentaria. Casos de estudio en Iberoamérica» · aplega nou casos d'estudi d'Amèrica Llatina i documenta, en cadascun, tant les dimensions d'enginyeria —disseny, materials, hidràulica i operació— com la participació comunitària, la transmissió del coneixement i la política pública. La seva tesi de fons no és un retorn al passat, sinó la integració d'aquestes tecnologies en la gestió contemporània de l'aigua i en el nexe WEFE. Editat per Jordi Morató, Rosario Pastor, José Luis Martín Bordes i Javier Taks.

●      «Inventario de hidrotecnologías ancestrales y tradicionales en América Latina y el Caribe» · impulsat pel Grup de Treball d'Educació i Cultura de l'Aigua del PHI-LAC juntament amb la Conferència de Directors Iberoamericans de l'Aigua (CODIA) i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Estableix una definició operativa d'hidrotecnologia ancestral, una fitxa tècnica normalitzada per al mapatge de casos i una xarxa regional de punts focals, amb l'objectiu d'aplegar almenys una iniciativa per país.

• 

• 

I un cicle que s'obre amb cinc fronts

El nou mandat s'obre amb cinc projectes estratègics alineats amb la prioritat que la UNESCO assenyala per a aquest període: integrar ciència, coneixement local i participació comunitària en el Programa Hidrològic Intergovernamental.

Hydro Heritage Sites: cap a una nova categoria de reconeixement de la UNESCO

La Càtedra coordina per al PHI de la UNESCO la iniciativa IHP Hydro Heritage Sites, que explora una futura categoria internacional de reconeixement per als sistemes hídrics tradicionals vius. Com que cap marc existent —Patrimoni Mundial, Ramsar o els SIPAM de la FAO— no situa al centre la funcionalitat hidrològica viva, l'informe lliurat al PHI l'abril de 2026 proposa vuit famílies de criteris i una ruta de nominació i avaluació en tres nivells, a partir d'un corpus comparat de 54 exemples.

AIWARE: intel·ligència artificial responsable per a la resiliència hídrica a la Mediterrània

AIWARE («Responsible AI for Water Resilience and WEFE Nexus Capacity Development in the Mediterranean») és una proposta de pilot de la Iniciativa de Desenvolupament de Capacitats de l'ODS 6 d'ONU-Aigua, impulsada per la UNESCO i UN DESA, amb la Càtedra com a soci tècnic executor. Entre el setembre de 2026 i el febrer de 2028 treballarà amb tres pilots —la conca del Xúquer, Tunísia i Albània— i un pressupost de 120.000 euros més l'aportació en espècie de la UPC i els seus socis. No busca desplegar tecnologia, sinó construir un paquet formatiu transferible per a entre 90 i 120 professionals, almenys la meitat dones, que quedarà dipositat al repositori d'ONU-Aigua perquè el puguin replicar altres estats membres. La seva àncora normativa és la Recomanació de la UNESCO sobre l'Ètica de la Intel·ligència Artificial (2021).

SIRENA (PRIMA)

El projecte SIRENA («Streamlining Nature-Based Solutions for Resilient and Sustainable Water Management in the Mediterranean Region»), finançat per PRIMA, va arrencar el juny de 2026 i té tres anys de recorregut. Vol accelerar l'adopció i l'escalat de solucions basades en la natura per a la resiliència hídrica i l'adaptació climàtica, amb socis de set països de la Mediterrània —Egipte, França, Grècia, Itàlia, el Marroc, Espanya i Tunísia— organitzats en tres hubs de demostració.

Museu Viu de l'Aigua i node urbà de Popayán

El projecte del Cauca entra en fase de desenvolupament departamental, amb l'elaboració del seu full de ruta i l'impuls, juntament amb l'Ajuntament de Popayán, del node urbà del Museu i del projecte «Popayán, agua y patrimonio como sistema integrado», amb un enfocament de paisatge urbà històric (HUL). El maig de 2026 el cas es va presentar a l'AECID a Madrid (dia 14) i al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO a París (dia 19).

Eina AI WEFE Nexus

L'eina d'intel·ligència artificial desenvolupada durant quatre anys al projecte PRIMA SureNexus per a l'anàlisi i la modelització del nexe WEFE farà el salt a pilots internacionals: al sud-est asiàtic, per avaluar polítiques de l'aigua, i a Amèrica Llatina, per al desenvolupament de negocis agroindustrials en sectors com el cacau i el cafè.

La xarxa d'oficines conjuntes UNESCOSOST, cap al 2026–2030

La xarxa es va crear sobre dues experiències fundacionals: la primera oficina es va obrir el 2007 a Medellín, amb el Tecnológico de Antioquia, i la segona el 2014 a Salvador de Bahia, amb la Universidade Federal da Bahia. Des d'aleshores s'ha estès a la resta d'Amèrica Llatina. Tancat el període 2022–2025, la xarxa suma setze oficines: la seu de la UPC i quinze oficines en set països —Argentina, Brasil, Colòmbia, Equador, Hondures, Mèxic i Perú—. Les oficines gestionen directament els projectes derivats dels acords de cooperació internacional promoguts per la Càtedra i s'articulen amb la xarxa RECNET.

El programa inicia aquest cicle amb una actualització del seu model de treball: cada oficina signarà un acord anual amb un pla d'acció comú per components —mobilitat de doctorat, màster, grau i professorat; publicacions; projectes de R+D+I; beques; formació; conferències i divulgació; i aliances—, cosa que permetrà planificar, comparar i avaluar l'activitat del conjunt de la xarxa.

«La renovació no és només una continuïtat: és l'oportunitat de reordenar la xarxa, donar visibilitat al treball de cada oficina i mesurar el que fem junts els propers quatre anys.» Jordi Morató, titular de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC

Sobre la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat

Creada el 1996 en el marc del programa UNITWIN/Càtedres UNESCO, la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya és un espai interdisciplinari, crític i solidari dedicat a la formació, la recerca i la innovació social en sostenibilitat, tecnologia i humanisme. Té la seu a l'ESEIAAT, al Campus UPC de Terrassa.

Sobre UNESCOSOST

UNESCOSOST és la xarxa internacional d'oficines i equips de suport de la Càtedra. Cada oficina es crea mitjançant una addenda al conveni marc entre la UPC i la institució amfitriona, i funciona amb una comissió mixta paritària. Més informació a www.unescosost.org.

Contacte: Càtedra UNESCO de Sostenibilitat · ESEIAAT, Campus UPC Terrassa · C. Colom, 1 · 08222 Terrassa (Barcelona) · jordi.morato@upc.edu · www.unescosost.org