Popayán presenta a la UNESCO a París un nou model que connecta aigua, patrimoni i ciutat

Una delegació de l’Ajuntament de Popayán i de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC va presentar a la seu de la UNESCO a París una proposta innovadora per integrar patrimoni urbà, aigua, resiliència i territori, i explorar-ne el potencial com a model replicable per a altres ciutats històriques.

El 19 de maig de 2026, una delegació encapçalada per l’alcalde de Popayán, Juan Carlos Muñoz, i el director de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Jordi Morató, va mantenir una reunió de treball amb el Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO (World Heritage Centre) a París. Per part del Centre del Patrimoni Mundial hi van participar Jyoti Hosagrahar, Deputy Director, i Alessandro Balsamo, Head of the Nomination Unit. La delegació de Popayán també estava integrada per Yessenia Velasco, gestora social; Víctor Armando Martínez, secretari de Planificació Municipal; i, per part de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, Olga Lucía Sánchez i Victoria Santander.

• 

• 

La reunió va donar continuïtat a una trobada institucional prèvia celebrada el dia anterior amb la Delegació Permanent de Colòmbia davant la UNESCO, orientada a presentar la iniciativa i analitzar-ne l’encaix dins dels mecanismes de cooperació entre Colòmbia i la UNESCO.

L’aigua i el patrimoni com a elements vertebradors de la ciutat

La proposta presentada a París planteja interpretar Popayán des d’una perspectiva integrada, en línia amb la Recomanació de la UNESCO sobre el Paisatge Urbà Històric (Historic Urban Landscape, HUL).

La ciutat manté una estreta relació històrica amb els rius Molino, Ejido i Cauca, juntament amb antics sistemes d’abastament, fonts, safareigs, ponts i altres infraestructures hidràuliques que formen part de la seva evolució urbana. Aquesta dimensió es connecta amb el Museu Viu de l’Aigua i la Biodiversitat del Massís Colombià, integrat a la xarxa mundial de museus de l’aigua WAMU-NET, vinculada al Programa Hidrològic Intergovernamental de la UNESCO. En aquest context, Popayán es proposa com a node urbà d’entrada al Museu Viu de l’Aigua del Massís Colombià, connectant la ciutat històrica amb el territori hídric del qual depèn.

Una ciutat on convergeixen múltiples dimensions UNESCO

Durant la presentació també es va posar en valor la singular concentració d’iniciatives vinculades a la UNESCO que conflueixen a Popayán: el seu Centre Històric, les Processons de Setmana Santa com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la seva condició de Ciutat Creativa UNESCO de la Gastronomia, el seu patrimoni documental i la seva vinculació amb WAMU-NET.

La proposta busca connectar aquestes dimensions dins d’una visió comuna en què el patrimoni no es limiti als edificis històrics, sinó que incorpori també el paisatge, l’aigua, les comunitats i la resiliència urbana.

Popayán com a laboratori metodològic per a la UNESCO

Un dels eixos centrals de la reunió va ser la possibilitat de convertir Popayán en un laboratori urbà per estudiar la relació entre patrimoni, aigua, territori i resiliència. La Càtedra UNESCO va proposar ampliar l’enfocament tradicional del Heritage Impact Assessment (HIA) per incorporar els riscos hidrològics i climàtics, la vulnerabilitat de les infraestructures històriques de l’aigua i els coneixements tradicionals de les comunitats.

En aquest marc, el Centre del Patrimoni Mundial també va presentar les eines de l’Urban Heritage Atlas, que permeten analitzar el patrimoni des de tres escales complementàries —edificis i monuments, elements urbans i relació amb el territori—, un enfocament especialment adequat per integrar el centre històric de Popayán amb els seus rius, aiguamolls, turons, ponts, sistemes d’aigua i paisatge circumdant.

Així mateix, es va identificar la plataforma Canopy – Heritage and Sustainable Development com una oportunitat immediata per documentar i difondre internacionalment l’experiència de la ciutat. L’Ajuntament de Popayán i la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat treballaran en la preparació d’un possible estudi de cas sobre «Popayán: aigua i patrimoni», mentre s’avança paral·lelament en l’anàlisi comparativa internacional i el mapatge patrimonial.

La proposta planteja, així, utilitzar Popayán no només com a objecte de conservació, sinó com un espai d’experimentació metodològica, capaç de generar eines transferibles a altres ciutats històriques que afronten simultàniament reptes patrimonials, hídrics i climàtics.

«No busquem visibilitat: oferim un laboratori».