El passat divendres ens va deixar la nostra col·laboradora, amiga i estimada Rosario Pastor, Charo. Rosario ha estat una de les persones més rellevants a la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat durant els últims 10 anys. La seva dedicació i entusiasme han estat inigualables, sempre oberta a la dinamització de xarxes internacionals i a la generació de noves propostes de col·laboració entre grups de recerca i cooperació internacional. El seu llegat perdurarà en tots els projectes en què va participar i en els cors de tots els que van tenir la sort de treballar amb ella. La seva absència es farà sentir profundament, però la seva influència i contribucions continuaran inspirant-nos.
És amb profunda tristesa que us informem de la prematura defunció de la nostra estimada companya i amiga Rosario Pastor. Rosario ha estat un pilar fonamental en el creixement i desenvolupament de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC com a responsable de projectes estratègics de la Càtedra durant els últims 10 anys. Però més enllà de la seva gran contribució professional i acadèmica a la investigació i a la promoció de la sostenibilitat, serà recordada per companys, docents i alumnes per la seva excepcional qualitat humana, la seva amabilitat, humilitat, i entrega apassionada a qualsevol projecte i iniciativa en què participés.
Rosario ens deixa un buit molt gran, però la seva memòria i llegat continuaran presents en les nostres activitats i futurs projectes. Els membres i col·laboradors de la xarxa UNESCOSOST, des de la nostra seu a Terrassa, des de les oficines d'Amèrica Llatina d'on era originària Rosario i també des de molts altres llocs del món, ens unim avui per expressar les nostres més sinceres condolences als seus familiars i éssers estimats i recordar-la amb molt de carinyo.
Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC
Rosario era Enginyera Sanitària per la Universidad Nacional de Ingeniería del Perú, Enginyera Tècnica d’Obres Públiques amb Especialitat en Hidrologia per la UPC, i Doctora per la UPC. Va iniciar la seva relació amb la UPC com a becària de recerca el 1999. Després d’un període a la Universitat Ramon Llull, on va ser coordinadora de la Càtedra UNESCO d’Educació, Desenvolupament i Tecnologia-Càtedra URL i del seu Programa de Doctorat per a Amèrica Llatina (2004 al 2014), es va incorporar a finals de juliol de 2014 a la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC com a responsable de Projectes Estratègics. Des de 2019, també va exercir com a professora associada a la UPC.
Cal destacar la seva tasca en la coordinació de projectes en l'àmbit de la cooperació internacional, com els finançats per la Diputació de Barcelona, especialment a la regió de Cuzco al Perú entre 2014 i 2018.
Des de 2021, ha coliderat el desenvolupament de la línia de recerca sobre Hidrologies Ancestrals a la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, començant el 26 de febrer de 2021 amb el llançament de la convocatòria "Bones Pràctiques sobre Hidrologies Ancestrals per a l'Emergència Climàtica", que convidava a presentar experiències i casos d'estudi d'hidrotecnologies ancestrals d'Amèrica Llatina i el Carib. Les propostes seleccionades es van presentar en dues jornades, els dies 11 i 18 de març, organitzades per la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Oficina de Montevideo del Programa Hidrològic Intergovernamental de la UNESCO per a Amèrica Llatina i el Carib (PHI-LAC) i el "Grup de Treball Educació i Cultures de l'Aigua a Amèrica Llatina i el Carib" (GT ECA-LAC), en col·laboració amb les xarxes RECNET, NATURA i la Xarxa CYTED Siembra y Cosecha del Agua. Totes aquestes institucions van unir esforços per donar a conèixer, promoure i revitalitzar les hidrotecnologies ancestrals, amb un gran èxit de participació, comptant finalment amb 187 assistents de 23 països.
La seva tasca va continuar en jornades i tallers següents, com el Seminari Intercoonecta "Hidrotecnologies Ancestrals com a resposta a l'Emergència Climàtica, Sanitària i Alimentària", coorganitzat amb AECID i la Conferència de Directors Iberoamericans de l'Aigua (CODIA), on es van presentar 55 bones pràctiques amb 135 participants i 20 ponents internacionals, i la Conferència Internacional "Hidrotecnologies Ancestrals com a Resposta a les Emergències Climàtica, Sanitària i Alimentària, Bones pràctiques a la Mediterrània i Amèrica Llatina: L'Ús del Patrimoni Cultural per Rescatar el Futur", conferència híbrida celebrada a Barcelona, amb 483 participants de 37 països. Actualment, estàvem acabant el llibre editat per UNESCO-PHI a Amèrica Llatina, la CODIA i AECID, "Bones Pràctiques sobre Hidrotecnologies Ancestrals com a resposta a l'emergència climàtica, sanitària i alimentària. Casos d'Estudi a Amèrica Llatina". Sens dubte, la presentació del llibre que estàvem començant a preparar per la tardor del 2024 serà un motiu més per honrar la seva memòria.
A continuació, ens agradaria compartir algunes paraules en memòria de Charo, expressades pels seus col·legues i amics. Aquestes paraules reflecteixen l'impacte que va tenir en les nostres vides i la seva inestimable contribució a la nostra comunitat.
Vaig conèixer la Rosario el 2007, en un taller d'aiguamolls de tractament, i des d'aleshores l'amistat va sorgir de manera natural; no era difícil, la Rosario era una persona genuïna, plena d'energia i molt entusiasta. Gràcies a ella vam construir la planta pilot de tractament d'aigües residuals amb zones humides a la Universidad Nacional Agraria La Molina, a Lima, Perú. Avui dia, la planta és una àrea de demostració i capacitació important, aquesta foto la vam fer just allà. Al llarg dels anys, hem treballat en diversos projectes i mantingut una bonica amistat. Difícilment t'oblidarem, sempre estaràs als nostres cors. Abraçades al cel!
Dra. Rosa Maria Miglio. Univ. Agraria La Molina. Lima, Perú.
Amb profunda nostàlgia en veure marxar a una gran persona, professional i amiga, la Dra. Rosario Pastor Z., deixem aquest missatge per expressar el nostre profund agraïment per la seva amistat i entrega de carinyo incondicional. Gràcies per tots els llaços que vam generar amb tu i a través teu. Gràcies per compartir agradables moments professionals i espais d'amistat. Et recordarem sempre amb un somriure entranyable, generositat i preocupació per aportar a la cooperació internacional des de Barcelona, amb Amèrica Llatina, i molt particularment amb el Perú. Els qui queden encara en aquesta dimensió et recordarem sempre i ens deixes la responsabilitat de mantenir actiu el grup de professionals i amics amb qui compartim l'afecte per les solucions basades en la naturalesa.
Dra. Gladys Vidal. Directora CRHIAM, Centro Fondap de ANID (www.crhiam.cl) Universidad de Concepción, Concepción, Chile.
Vaig tenir el plaer de conèixer a Charo el 1996, quan coincidíem com a alumnes a la UPC de Barcelona. Malgrat la meva partida de Barcelona, no vaig perdre el contacte amb ella i durant tots aquests anys he tingut el privilegi de compartir investigació, treball, però sobretot la seva generosa amistat i passió per impulsar el desenvolupament, la recerca, aportar coneixements i treballar amb i per al seu estimat Perú i la resta de Llatinoamèrica. Sens dubte, conèixer a Charo, la seva família, i haver tingut l'oportunitat de coincidir en múltiples activitats socials, acadèmiques i de recerca amb ella, va ser un privilegi. Les qualitats de Charo són innumerables, però cal destacar el seu desapegament per les coses materials i la seva dedicació a ajudar als altres sense esperar res a canvi; per a ella, la millor recompensa era la satisfacció d'haver fet el bé. Charo ens deixarà un buit enorme; amb la seva calidesa, bon humor i afecte, va alegrar-nos la vida i ens va ensenyar que hem de viure pels altres. Que descansis en pau, Charo, et trobarem a faltar de manera inconsolable.
Carlos A. Arias, Ph.D. Senior Researcher. Department of Biology. Aarhus Univ.
Durant més de 10 anys vaig tenir l'oportunitat de treballar amb Rosario en diversos projectes. La seva destacada trajectòria em farà recordar-la com un dels meus referents professionals. Però serà la seva alegria i optimisme el que ha deixat empremta en aquells que vam tenir la sort de conèixer-la. Brent Villanueva, Secretari Tècnic de la Cátedra UNESCO de Sostenibilitat.
Rosario, eres la dolçor feta realitat, una alegria de la vida. Et trobo tant a faltar ja. Vam compartir tants moments bons, inoblidables. El teu amic, Joan García. Prof. Joan Garcia. GEMMA-Group of Environmental Engineering and Microbiology, Department of Civil and Environmental Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech.
Vaig conèixer a Rosario Pastor, Charo per als amics, al llunyà 1997, en el famós Màster en Tecnologia de l'Aigua a la UPC, a la seu del Campus IPCT de Terrassa. Érem molt joves, i vaig començar a aprendre sobre cooperació internacional gràcies a tu, Rosario. Segurament en aquells temps llunyans, prehistòrics, parlant dels Incas, vaig començar a entendre el potencial de les Hidrologies Ancestrals. Només tinc paraules d'agraïment per Charo per la quantitat de xarxes que va desenvolupar, cultivar i mantenir. Sens dubte, aquest va ser un dels molts aprenentatges que li devem. En repassar els col·legues investigadors que segueixen treballant amb la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, em dono compte que molts els vaig conèixer gràcies a Charo. Els qui vam tenir la sort de conèixer-la sempre la recordarem. La seva capacitat per connectar persones i projectes, juntament amb la seva humilitat i amabilitat, la feien única i propera a tots. Des de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC i a nivell personal, volem agrair la teva enorme tasca i dedicació. Gràcies per compartir aquesta aventura internacional, mantenint sempre el somriure. Aquest és un altre dels grans llegats que ens deixes i que intentarem seguir sempre.
Prof. Jordi Morató. PhD. Director Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC.
Opmerkingen