La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, finançada pel Programa Barcelona Solidària de l'Ajuntament de Barcelona, va desenvolupar del 2013 al 2017 un projecte per gestionar el risc d'esfondraments i lliscaments en vessant i promoure el desenvolupament local i les capacitats d'adaptació de les comunitats vulnerables dels assentaments periurbans de Medellín .
Els lliscaments en vessant són una amenaça en moltes ciutats d'Amèrica Llatina. Els pobres són els més afectats, ja que tendeixen a viure en assentaments informals ubicats en vessants costeruts de terrenys inestables. Les persones més riques tendeixen a viure en terrenys més segurs, ja sigui més a prop del centre de la ciutat o als suburbis d'alts ingressos que estan menys exposats. Aquest patró s'observa a ciutats de tot el món.
Cada any, les esllavissades de terra causen la pèrdua de vides i danys a la propietat a Colòmbia. Les persones en assentaments urbans informals estan particularment exposades. El 27 de setembre del 1987, aproximadament 500 persones van morir en un lliscament de terra al barri de Villatina a Medellín. Aquell dia, a les 2:40 de la tarda, es van desprendre 20,000 metres cúbics del vessant nord-est del Cerro Pan de Azucar a Medellín (Colòmbia). L'allau es va precipitar a gran velocitat sobre la part superior del barri de Villatina (a la comunitat de Villa Hermosa) i va causar la mort d'aproximadament 500 persones. També va destruir unes 70 cases en un recinte d'aproximadament 1.2 hectàrees i va generar almenys 1,000 víctimes.
L'Ecoparc Camposanto està ubicat al districte de Villatina, comuna 8 a Medellín, Colòmbia. És un espai ambiental i de memòria construït el 2010 per l'administració local, prop del lloc on va ocórrer la tragèdia. En realitat, hi ha el problema de no apropiació de l'Ecoparc per part de la comunitat, a causa de l'escassa estructura social a l'àrea, el que ha resultat en un deteriorament de la infraestructura i la manca d'integració de la comunitat amb l'espai públic.
Amb el suport del govern local, investigadors de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat i l'Oficina Conjunta UNESCOSOST Colòmbia (UPC-TdeA) van desenvolupar una iniciativa centrada en el treball de mitigació dels riscos ambientals derivats d'esllavissades de terra i, a la vegada, promoure el desenvolupament local i les capacitats d'adaptació de les comunitats vulnerables, enfortint el teixit social mitjançant el desenvolupament de processos participatius per desenvolupar les capacitats de la comunitat per a la gestió del territori.
El 2015 es va desenvolupar un curs sobre bioenginyeria per a la gestió sostenible de riscos, amb l'assistència de 40 membres de la comunitat. El curs va durar 140 hores teòriques i pràctiques, i va tenir com a objectiu capacitar la comunitat sobre les tècniques de bioenginyeria utilitzades per a la mitigació del risc de lliscament i per a la gestió sostenible dels recursos hídrics.
S'ha desenvolupat un projecte demostratiu per gestionar de forma sostenible i participativa la conca fluvial, desenvolupat per membres de la comunitat, dirigits pels tècnics de l'Oficina Conjunta UNESCOSOST Colòmbia (UPC-TdeA), utilizant tècniques de bioenginyeria com tanques d'estaques de guadua "trinchos", bandes amortidores i un biofiltre per millorar la qualitat de l'aigua.
El projecte Cementiri Ecoparc Villatina va ser una experiència demostrativa que pot ajudar a processos similars en altres àrees urbanes similars a Amèrica Llatina. El projecte se centra principalment en l'assoliment i la influència positiva en els següents objectius específics:
Enfortir les capacitats locals i la presència institucional de les entitats públiques de Medellín al sector de Villatina a través del diagnòstic tècnic - comunitari que permeti conèixer la realitat del sector social i ambiental, millorar la gestió de vulnerabilitat i el risc en aquestes àrees, així com la provisió i ús dels serveis ecosistèmics.
Enfortir el teixit social i el desenvolupament local mitjançant la realització d'activitats comunitàries participatives que empoderin a la comunitat i generin solucions que millorin la qualitat de vida i el medi ambient.
Enfortir el teixit social mitjançant el desenvolupament de la seva capacitat d'adaptació, per reduir la vulnerabilitat social i ambiental creada per situacions de risc, com els fenòmens meteorològics extrems.
Millorar la capacitat emprenedora dels ciutadans de Villatina, encoratjant-los a desenvolupar idees viables i projectes productius sobre protecció social i ambiental, dirigits a reduir la vulnerabilitat local, mitjançant el desenvolupament d'un curs de negocis comunitaris amb la participació d'institucions promotores.
Difondre el projecte participatiu Ecoparc Cementiri Villatina a Colòmbia, Barcelona i altres ciutats de Catalunya i Espanya, mitjançant sessions d'informació i comunicació dins de la Setmana Ecoparc Cementiri Villatina a Barcelona, així com una exposició internacional itinerant.
Aspectes socials: estratègies utilitzades per trobar solucions. Involucrar directament a les persones afectades en els processos de transformació assegura un major compromís i millora la comunicació entre tots els interessats.
La inclusió de la població en els equips de treball per reduir les barreres socials facilitaria un enfocament integrat per assolir els objectius comuns. És essencial utilitzar estratègies de participació dissenyades específicament per aprofitar el coneixement, les iniciatives i les experiències.
Reduir la vulnerabilitat als esdeveniments extrems i esllavissades de terra, amb l'ús de tecnologies sostenibles com biofiltres, tanques d'estaques construïdes amb guadua, entre d'altres.
Reducció de la vulnerabilitat i el risc comunitaris, augmentant les capacitats per a situacions adverses, a través de processos participatius que promoguin la cohesió social i l'enfortiment de les comunitats, l'intercanvi d'objectius i el compliment i autogestió incloent del projecte.
Millorar l'eficiència de l'ús dels recursos hídrics a través d'estratègies tecnològiques apropiades per gestionar el balanç hídric de l'àrea, especialment l'escorrentia i la pluja.
Recuperació d'espais naturals a través d'elements autòctons, com flora, fauna i materials reciclats, transformant àrees degradades en paisatges de referència per part de la comunitat.
